Un hivern amb temps d'estiu

Aquella vesprada feia molt de fred. Vaig dessitjar que aqell hivern fora calurós com en altres països.
La mare diu que qui desitja alguna cosa es fa realitat. Vaig tancar la finestra i em vaig gitar al llit.

Eren les 8 de la matinada, hora de alçar-se. També era l'hora en la que tots els matis m'arrupía al llit perque feía molt de fred. Però aquell día
vaig fer el contrari. Vaig sentir ganes de posar els peus descalços al sòl gelat, pero estava calent. Em vaig preguntar si hauríem oblidat apagar
el calefactor la nit abans. Em vaig dirigir a la cuina a per un got de llet bè fresquet.
La mare cuinava, el pare llegia el diari i el meu gemà mirava per la finestra. El pare va anunciar que aquell matí la piscina del municipi estaba oberta.
Yo vaig dir que quina ximpleria que obriren en ple hivern la piscina, pero el meu germà em va dir que mirara per la finestra. Em vaig pujar a la cadira per veure millor el carrer. Hi había un sol gegant i grogenc al cel. Vaig eixir corregent al jardí i vaig notar que hi feìa molta calor, com vaig dessitjar la nit abans. Ens vam posar el vanyador i ens varem encaminar a la platja. Hi feìa tant de calor què quan arrivàrem estavem suant com porcs, aixì que vam agrair mès el vany. Ala platja hi habia un muntó de gent, normal, con la calor que feìa.
Vam passar el dia sencer a la platja: vanyan-nos, prenent el sol, fent castells d'arena...
Hu varem passar de maravella.
Per la nit varem anar a un restorat al que hi anavan tots els estius a sopar. Era gran i bonic. A nosaltres ens agradaven molt les closques que i tenìen a les parets com adorn. Però en compte de xarxes tenìen adorns de nadal. Tambè hi tenía una ampla terraça en la que varem menjar
ous frejits, jamò, pollastre i tot tipus de dolços: turrò, maçapá, tarta de formatge, gelats...
Fou el mijor dìa d'ivern de tota la meva vida.

Al matí següent emb vaig despertar gelat al meu llit. Em vaig preguntar si ens aurìem deixat l'aire acondicionat encès tota la nit.
Al arribar a la cuina la mare cuinava altra vegada, el pare llegìa el diari un altra vegada i el meu germà mirava per la finestra un altra vegada mès.
El pare anuncià que no hauría escola aquell dìa per una fort nevada. Entonçes vaig dir què era una ximplerìa que amb un hivern tan caluròs com aquell nevara. Tots a l'ora em van mirar interrogatius. Vaig mirar per la finestra i de seguida hu vaig entendre tot: els meus somnis m'aurien jugat una mala passada. Però em donava el mateix, perque era dilluns, havía nevat i ...
¡no habìa classe!