miércoles, 30 de diciembre de 2009

El vampir sense claus

Aquesta és una història de por i ... Ja m'agradaria començar així, però la història que et vaig a comptar comença així:

En el tossal del castell Jar, el tossal 'embruixat' com el criden per ací, una muntonada de vampirs es trova reunida per un gran motiu. El fill de el compte i la comptessa Draund Drácula ha naixcut hui. Tots s'amuntonen al contorn de la xicoteta criatura. Però qual és la seua sorpresa quan descobrixen que no té cap clau. Com ja sabreu els humans al nàixer no tenen dents, al contrari, els vampirs ja naixen amb els dos claus. A poc a poc els ixen les altres dents.Tots els vampirs es van espantar al veure al xicotet dels Drácula. -No té claus! - cridaven uns.
-Potser li ixen dins d'uns dies- Deien altres.
- Potser és un humà!- Esta, no obstant això va fer que els Drácula es preocuparen més.
- No ets un humá ! Ets el vostre futur líder! Ets el futur Compte Draund Drácula !-Cridá el Compte mes enfadat que mai.

El fill va creixer feliç, en la seva llar. Peró els pares cada vegada es preocupaven mes i mes per els claus del seu xiquet. Als deu anys, com les claus del vampiret no apareixien van decidir portar-ho al savi Sanguinari, el vampir més vell de tots. El sàvia molt.
El savi va fer una espècie de ritual, desperquè els va conduir a una habitació i els va dir que prengueren assentisc.
-És un cas dificil- va aclarir el vell.
-Ha d'haver-hi una solució a este embolic.-Va dir la comtessa.
- N'hi ha- El savi es rasque el nas i va beure un poc de còctel de mosquit.
-Va a dirnosla !-Crit el comte impacient .
-A, ee, si. Hauré de consultar el meu llibre.
- A quina cosa espera!
-Res, res es que... se m'han adormit les cames.
La comtessa li ajude a incorprarse. Seguida ment l'ancià rebusque entre les piles de llibres i fulletjá un vell tom color grana.
-Si, si, el manual diu que podrà recuperar els seus claus si aprén a volar. Serà un costós treball com ja sabreu. Despres deu dirigir-se a les cel•les del castell i aconseguir un clau de...- L'ancià Sanguinari turó el llibre.
- que...?
- De, -va engolir saliba-Darco.
El Darco era una bèstia de 20 metres d'altura , tenia dos caps, les dos amb esmolades dents que mossegaven i esgarraven inclús l'or. Les dues escopien foc. Tènia una llarga cua amb rostes, que utilitzava per a colpejar el seu contrincant. Des de cap a 4.500 anys estava atrapat davall terra. Eixe era el seu llar i ningú tènia res en contra amb això, perquè si algú se'l deia es quedava pres davall terra per a tota l'eternitat.
La comptessa es va quedar de pedra, i despres va dir que ja li donava el mateix que no tinguera dents.
-Peró si no te les seves claus avans de complir els 200 anys, es quedara dormit en un gran somni per a el reste dels seus segles.

En els següents 100 anys els pares li van ensenyar a volar i li van entrenar per a la lluita contra la bèstia. El vampir es va combertir en un valent i fort lluitador. Però un dia va sofrir una forta malaltia, al rebre la llum del sol. Per sort es recuperà als199 anys. Va tornar a entrenar amb son pare i s'encaminá cap a les cel•les, des d'allí va fer un túnel que li va dirigir a les profunditats de la terra.
Després de caminar dies i dies sense parar va descobrir l'entrada d'una cova. Es va disposar a entrar allí dins. Una flamerada de foc li talle el pas. Va decidir que entraria volant, pegat al sostre perquè la bèstia no ho vera.
Al trobar la criatura allí dins amb el seus dos caps, les seues esmolades urpes i la seua llarga cua amb rostes, no va poder fer mes que sorprendre's.
Amb un àgil moviment es va pujar a l'esquena de Darco i li tape els ulls amb una capa. Darco va soltar una flamerada. El xic va donar un fort colp a una estalactita . Esta, durícia palpe la cua de Darco i la clabó al sòl. Faltaven 3 minuts per a complir 200 anys, així que devia ser ràpid. S'agafe als claus de la fera deixant penjant el seu cos.
2 MINUTS!
Va colpejar el clau amb una roca. Darco ho intente mossegar amb l'altre cap. Va donar un puntelló a l'animal i va continuar donant colps al clau, este no se soltava. 1MINUT!
Una de les urpes esmolades de darco ho va tirar a terra, va tornar a pujar, golpeava amb les forces que li quedavan, el clau no es movia. 20,19,18,17...
El clau es movia, 10,9,8... Golpeava amb força, 5,4,3, amb totes les seues forces va donar un estirada i el clau es va soltar, 1,0. L'havia aconseguit, l'havia aconseguit!
Darco va donar un colp a la paret , la cova es derrumbaba i salí corrent.

Al eixir a l'exterior es va donar compte que tènia els seus claus. Tot el món li va aplaudir al veurels i també descobrir el clau de Darco que portaba penjat al coll.

Eixa mateixa nit el comte celebre una festa a què imbito a tots els vampirs.
I allí, davant de tot vampir, anomene el seu fill Comte Drácula.

FI