viernes, 2 de enero de 2009

El viatje de Ruth

Ruth vivia amb son pare en una casa enmig del clar d'un bosc.
Totes les nits, Ruth mirava desitjosa per la finestra esperant que alguna cosa ocurriera. Una nit despres que el pare de Ruth li donara les bona nit, Ruth va mirar per la finestra i a la poca estona se'n va anar al llit i es va adormir.
Eren les 12 exactes de la nit, quan Ruth es va despertar sobresaltada per un soroll. Va mirar per la finestra amb els ulls inclús entretancats i ... res. espera!, si!, algo sí! hi havia un ovni davant de la seua finestra i un estrany personatge es dirigia cap a allí.
Ruth no se'l podia creure!. L'extraterrestre en la seua habitació, li va salutar i va fer un estrany gest com si volguera que la xiqueta ho seguira. Ruth va pensar que tal vegada buscava ajuda i li va seguir fins al platet volador.
L'aparell es va posar en marxa i quan la xiqueta va voler eixir es va trobar en un estrany món amb constel•lacions i aparells mai vistos, per totes les bandes.
Ruth va passar tota la nit allí sense explicar-se res del que li havia passat, però a la poca estona l'extraterrestre la va animar a jugar i passar-se'l bé. Just en el moment que millor se'l passava, el seu rellotge de nina va començar a xiular i a recordar-la que ja era l'hora.
Ja es va ficar en la nau i a l'arribar al clar del bosc, l'aparell es va parar i Ruth va poder baixar del aparell no sense abans despedir-se de l'estrany ser. Va entrar per la finestra del seu quart, es va ficar en el llit i just en eixe moment son pare va entrar per a donar-la els bons dies. Ruth va comptar a son pare el que l'havia succeït i ell ho va prendre com un son de la xiqueta.
Al fer-se major, Ruth va escriure este conte per a compartir-ho amb tots nosaltres.